Carta als companys

Avui tot ordenant el blog, i posant la classificació al seu lloc, he pensat que tenia molta sort, i explicaré per que.

Tot i perdre aquest dissabte contra Gòtics, tot i que avui estic refredat per culpa de la posterior dutxa d’aigua freda, i que vaig arribar a casa amb un ull de vellut, he recordat que sòc jugador de rugbi, en definitiva jugador. Hem sento afortunat per tenir un lloc a on poder jugar, córrer i treure el mal humor quan m’envaeix. Tinc un grapat de companys que valen un imperi, amb els que puc anar a dinar i a prendre unes copes, amb els que m’ho passo be parlant o comentant coses tant diverses com ho sóm nosaltres.

Avui he vist la classificació i seguim quarts, avui he tornat a somniar amb tot allò que podem fer plegats, avui m’he emocionat de recordar tot allò que hem fet plegats. Els entrenaments a la Draga, els torneigs d’estiu, el bon inici de lliga a Vilanova, guanyant contra tot pronòstic, els tercers temps a casa, que sense l’ajuda dels familiars i la dedicació d’en Narcís no serien possibles, la dedicació d’en Quino, l’Alejandro i en Bernat, les hores que hi posa el nostre President en Jordi i per sobre de tot el teu esforç.

Avui he recordat que res de tot això no hagués estat possible sense la teva implicació, sense el teu compromís. Avui he recordat que tot això ha estat per que tu has estat amb mi entrenat sota la pluja o sota un sol de justícia. Per que has arribat el primer a entrenar i no has fallat si no per una causa major. Inclús sense tenir clar el nostre futur, recordes quan no sabíem si podríem jugar, que ni tant sols teníem un lloc a on plantar el pals. Doncs bé, avui contem amb un equip sènior, amb els nostres infantils i cadets, i els nois de l’escoleta. Avui tenim un lloc a on jugar i un club ja constituït. Tot això ho has fet tu, tot l’esforç que hem vesat en aquest projecta avui s’ha vist recompensat, ara no ho deixis escapar i segueix venint a entrenar, arribant a l’hora i donant-ho tot com sempre has fet.

Avui ens toca sobreposar-nos a les dificultats i seguir empenyen, doncs tenim una melé que guanyar i som molts que esperem la teva ajuda, ara no ho deixis, ara toca seguir i hem de començar per ser puntuals als entrenaments, t’hi esperem!!

Text: Manel Humet i Colprim