divendres, 11 de març de 2011

Arsene Wenger o la cara més amarga del futbol... som diferents a can rugbi?

Dimarts passat, uns “anglesos” entrenats per un francès van quedar eliminats per uns “catalans” entrenats per un català. El francès, entrenador dels anglesos, va donar la culpa de tot a un senyor que no jugava però ordenava el joc amb un xiulet. I això s’esdevenia en un estadi ple de gom a gom per un nombre de gent 5 vegades superior a la població de Banyoles.

Pot un àrbitre ser la causa d’una derrota? en futbol problament pot influir, però, pot un entrenador treure’s tota la responsabilitat, si, si, TOTA, de la derrota carregant contra les decisions d’un àrbitre? Fins i tot quan el seu equip no ha fet cap xut a porteria durant els 90 minuts del partit?

El futbol és a tot arreu, des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir, al cafè en llet, al volant del cotxe, al super, a la carnisseria, al banc, al lavabo, a la plaça, a la cuina de casa i al bar de la cantonada. I els seus tics també. I els gemecs patètics d’uns entrenador francès també.

I a can rugbi? a can rugbi fàcilment ens contagiem d’aquestes queixes tan futboleres. És tan fàcil treure’s les puces del damunt, encolomar el mort a un altre, fugir d’estudi, donar gat per llebre... però un àrbitre no fa avants, no perdona placatges, no perd melés, no falla xuts, no llença les touches... i també s’equivoca, es clar. I a vegades s’equivoca moltes vegades. Però a can rugbi no hem de caure en el parany del senyor Wenger. A can rugbi perdem o guanyem per sumes d’errors nostres i dels contraris, per grans jugades i grans cagades, per accions valentes i porugues. I després de tot això, potser podem pensar que aquell homenet del xiulet ens ha perjudicat una mica o no.

Arribarà el dia que ens desenganxem dels tics Wengerians? el dia que l’àrbitre serà una anècdota perquè tots coneixerem bé el reglament? el dia que analitzem les derrotes i les victòries en relació als nostres errors i encerts?

Per sort a can futbol també n’hi ha d’aquests, i el català que entrena l’equip de “catalans universals” ens dóna un cert exemple d’això.

A quin carro ens apuntem? Nosaltres decidim!

Bernat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada