dimarts, 8 d’abril de 2014

Campions, tot i perdre a Santa Coloma (16-13)

Aquest diumenge, els Monstres han culminat una temporada sorprenent a segona catalana. El qualificatiu de sorprenent no és gratuït. Hem sorprès a propis i extranys. L'objectiu que ens havíem plantejat el mes de setembre era el de consolidar-nos en la nova divisió, intentant ser forts a casa, i aprofitar aquells desplaçaments contra rivals que estessin al nostre nivell. No només hem assolit el primer objectiu, perdent només un partit a casa en la tercera jornada (Martorell), sinó que hem competit en tots els desplaçaments, en els quals només hem perdut en dues ocasions (Enginyers B i Santa Coloma). És cert que la sorpresa és relativa, ja que el grup de jugadors ha estat força sòlid tota la temporada, i hem pogut anar suplint els jugadors lesionats gràcies a les 40 fitxes de l'equip. El tercer objectiu era anar a jugar sempre amb 22 jugadors, i aquest també l'hem assolit, havent de deixar fora de convocatòria a alguns jugadors en 16 dels 18 partits jugats. Aquest pensem que és l'èxit més important. I sembla que àdhuc hem sorprès als amics de rugbycat.cat en la darrera jornada, perdent a Santa Coloma, quan per nosaltres la sorpresa hagués estat guanyar a aquest poderós equip que juga en un camp de dimensions pròpies del país dels hobbits (dit això amb tot el carinyu).

Però parlem una mica del partit. Començàvem a jugar convençuts que només ens valia la victòria, el poc probable empat, o l'encara més difícil derrota amb 2 punts de bonus, sobretot per la possibilitat de fer 4 assajos. Però resulta que el reglament de competició, en el seu article 77 estableix que "només ens calia un punt!", ja que en cas d'empat, l'equip amb més victòries seria el primer classificat i aquest equip ja érem els Monstres. Això no ho sabíem nosaltres, ni els de rugbycat.cat, que també escrivien la necessitat de fer 2 punts per assolir el campionat el la seva crònica prèvia a la darrera jornada. Amb aquest panorama començava, seguia i acabava el partit del diumenge. Rugbi defensiu en estat pur, aquest és el millor qualificatiu que podem atorgar a l'encontre. Dos equips que en tot moment van intentar trencar el mur defensiu plantejat pel rival, i un partit que es va decidir al final per dos elements claus: els xuts a pals i la innecessària duresa d'algunes accions locals que els varen deixar amb dos homes menys els darrers minuts del partit. El 9 a 3 de la primera meitat responia a l'encert del xutador local i al desencert del visitant. La segona part va veure un assaig per cada equip en els darrers 20 minuts, el local per una bona acció dels poderosos centres que trencaven la tres quarts banyolina, i posaven un marcador que esbaïa qualsevol esperança del Banyoles per asollir el campionat (16-3). Però la resposta visitant no es feu esperar, i un cop de càstig acostava els Monstres als Dragons (16-6). En els darrers compassos del match, els Monstres jugaren amb rapidesa una pilota que acabaria amb un assaig d'en Sergi Martínez, transformat per en David Puigvert (16-13). Els darrers minuts tornaren a ser un intercanvi de pressió defensiva i bons placatges, la constant de tot el partit.

Amb el xiulet final, els Dragons celebraven la victòria i en l'entorn dels Monstres regnava la confusió, donat que alguns deien que amb el punt extra defensiu quedàvem primers. Finalment, va aparèixer a la pantalla d'un mòbil el famós article 77, i llavors es desfermà l'eufòria entre els jugadors banyolins que veien que el seu darrer esforç tenia el premi desitjat de vèncer el campionat i aconseguir l'ascens a primera catalana. El tercer temps fou una cop més la mostra de la màgia d'aquest esport. Els de Santa Coloma felicitaven als banyolins i entre tots comentàvem la intensitat del partit viscut i compartíem l'alegria de la victòria uns i del campionat els altres.

Cal no oblidar la dificultat que han suposat pràcticament tots els partits jugats en aquesta categoria. Des del primer resultat a Manresa, que fou lluitat fins al final, passant per les victòries a domicili contra el XV del Vallès, l'Alella, el BUC o el Castelldefels entre d'altres, fins arribar al darrer partit a Santa Coloma, on es va viure un rugbi d'alt voltatge. Però cal destacar que amb tots i cada un dels equips amb els que hem jugat hem pogut créixer en la nostra formació com a jugadors, donat l'esperit que sempre hem viscut a tot arreu, amb màxima entrega dins el camp, i bons tercers temps amb gent de rugbi. També volem finalment agraïr la feina dels àrbitres, que amb millors o pitjors decisions, sempre han complert amb escreix una feina tant complicada com és dirigir el joc de 30 jugadors de rugbi.

Van jugar: Porxas, Ruiz, Vergés (Quintanas 2'), Rivera, B. Juscafresa (A. Juscafresa 40'), Pagès, Punset (Capellera, 65'), Parals; Molera, D. Puigvert, Puig, Martínez, Monsalve (Marcè 60'), Camara (Arolas 65'), G. Puigvert. També hi eren: Sala i Lloveras.
Delegat (malalt): Narcís Ribot
Entrenadors: Alejandro Rover i Bernat Llobet.
I tota la nombrosa afició de Banyoles que ens va venir a animar. A tots ells i elles, MOLTES GRÀCIES!

Foto gentilesa de Georgina Collado

2 comentaris:

  1. Moltes felicitats! El partido del domingo es el reflejo de la esencia de nuestro deporte, intensidad en el campo y un agradable tercer tiempo en compañía de amigos.
    Fran Gonzalez
    Santa Coloma RC

    ResponElimina