dijous, 16 de gener del 2014

Temps d'anàlisi: primera volta de segona, tercers

Després dels primers 720 minuts de la nostra curta història jugats a segona catalana, és temps d'anàlisi. Com veiem aquesta lliga? quines possibilitats tenim? quines han estat les claus dels resultats obtinguts? tot seguit, algunes respostes.

Èxit i sorpresa

La primera i evident reflexió passa per aquests dos conceptes. Venim de quedar tercers a la fase d'ascens de la temporada passada. A causa de reestructuracions de la competició, aquesta temporada pugem a segona. El nostre objectiu inicial era la permanència, i consolidar-nos a la categoria de plata catalana, i ho segueix essent. Però després de 9 partits, no podem amagar la nostra sorpresa per aquest tercer lloc, sorpresa agradable per motius obvis.

Equilibri

La segona catalana és una competició molt igualada. Qualsevol equip pot sorprendre el seu rival. Jugar contra el cuer no és garantia de victòria, i, tot i la solidesa demostrada pel líder actual, un resultat positiu contra ells no sembla una quimera. Tan aviat pots estar fregant el podi, com trobar-te en la meitat baixa de la classificació, i això li dóna un plus d'emoció i motivació.

Gent de rugbi

Si bé és cert que no tot són flors i violes, la nostra experiència fins ara amb tots els equips és molt grata. Lluita ferotge al camp, màxima competitivitat, però esperit de rugbi en tot moment, i tercers temps majoritàriament cuidats. I en línies generals, àrbitres compremesos amb el joc, que han dirigit els partits amb solidesa.

Les claus dels Monstres

Nombre de fitxes: per començar una temporada de rugbi amb garanties, es parla de la xifra de les 30 fitxes. En començar la lliga, 38 jugadors s'havien compromès amb l'equip. No hi ha dubte, aquesta és la primera i principal clau dels resultats. No se'ns escapa que poder entrenar amb oposició real és un salt de qualitat, i els clubs petits, sense segon equip, sovint no tenen aquest privilegi. Aquesta temporada l'estem tenint. Haver de fer convocatòria cada partit incrementa la competitivitat dels entrenaments i també l'assistència.

El camp: entrenar amb gespa artificial sempre, minimitza el risc de lesions i amplia les possibilitats de fer contacte real. La tornada dels entrenaments al Camp Vell ha estat definitiva.

La polivalència: a Banyoles hem apostat pels jugadors polivalents, capaços de jugar en més d'una posició. Perds en especificitat, però guanyes en possibilitats de joc, i les possibles baixes queden cobertes amb més garanties.

El joc variat: el domini de diferents formes de jugar, des del joc en penetració més incisiu, fins el joc desplegat més arriscat, permet portar la pilota a més llocs del camp, creant més incertesa al contrari. Ens falta molt, però treballem en aquesta direcció. Les fases estàtiques, especialment la melé, també han representat un aval en la consolidació d'aquest joc.

La gestió dels partits: els Monstres aquest any han pujat un petit graó en aquest aspecte, entenent que els partits es poden jugar de diferents maneres en funció de les condicions del joc: minuts de joc restants, resultat, estat dels propis jugadors, dels contraris, decisions estratègiques en cops de càstig, etc. Després de 4 anys, alguns jugadors comencen a pensar una mica!

Un grup d'amics: però segurament per sobre de tot, el que ha fet i fa gran aquest equip és la qualitat humana dels seus integrants, gent que en la seva gran majoria ha nascut i crescut rugbísticament en aquest equip, gent que sap el que costa empènyer el carro dia a dia. Cada temporada més jugadors es fan seu el club, i de mica en mica, tot i l'esforç que representa, n'hi ha més que assumeixen responsabilitats, però, és que hi ha algun altre camí?

El futur immediat

Tot està per escriure. El cert és que la segona catalana té un desenllaç força incert. Els líders a dia d'avui semblen l'equip a batre, els més forts. Un club amb tradició i molta gent compromesa. Però l'horitzó encara està per dibuixar. Hi ha molts perseguidors trepitjant-se els talons i la lluita per fer el cim es preveu dura. El Banyoles ha de seguir treballant amb humilitat, tenacitat, amb alegria i sobretot amb compromís. Seguint aquest camí, tenim tinta per escriure aquest futur incert.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada